De Feres I Treves

Ara que el sol se'ns posa en línia recta ara que ja comença a anar tot bé ara que el fred se'ns ha quedat enrere ara que l'impossible és als teus peus Tantes feres tantes coses velles m'han deixat espelmes al cervell Tantes festes tantes nits despertes tanta sort que em vessa per la pell Sempre pensant que no ens calien regles sempre mirant d'espolsar-nos els mals sempre esquivant els murs i les trinxeres sempre esperant que no s'acabi mai Tantes guerres tant deixar-nos perdre esperant que es fongui tot el gel Tantes treves tantes lleis perverses tants incendis vius al mateix temps Mai hem triat ser foc o ser tempesta mai buscarem camins on ja hem passat mai hem volgut saber res del que queda mai tindrem clar que som provisionals Tantes lletres tants milions de segles han servit per fer-me ser el que veus Tants problemes tant jurar per sempre tant cridar fins deixar-hi la veu