Primavera traïdora

Es tornassola per la finestra

un feix de llum, el record d’una festa.

Cau la vergonya de perdre el nord,

la compostura enmig de la palestra.

Però quan se sent sonar l’orquestra

no pots parar, no, de moure la testa.

Té una resposta per a cada acord

el geperut que picava amb la destra.

Ho veus? Tot és verd i els ocells canten,

les granotes exploten de gràcia.

I tu t’ho mires embadalida

però tu no pots esclatar d’alegria.

Sembla que aquí res no s’assossegui,

ve el guitarrista, s’acosta i et mira,

amb els dits enfila un fraseig fulgurant,

l’ampli trontolla, sembla que llampegui.

El músic cau de l’escenari,

queda penjat amb el cable que estira.

La gent fa un crit, espaterrant,

mort, qui t’ha mort? Fes-me’n l’abecedari!

Ho veus? Tot és verd i els ocells canten,

les granotes exploten de gràcia.

I tu t’ho mires embadalida

però tu no pots esclatar d’alegria.