Lluny Del Teu Melic

Em vas fer mal una nit, quin patir,

fou un moment, no vas pensar en mi.

Festa i alcohol portaren la traïció,

i a una altra li vas prestar atenció.

I jo t’entenc, també a mi m’ha passat,

que hi ha moments on jo em deixe portar,

i a un altre li regale el meu caliu,

en altre cos he jugat el partit.

Però mira, no puc evitar plorar,

no puc evitar el mal,

no puc parar d’imaginar...

Que als seus braços per un moment

vas ser feliç

com jo ho he sigut moltes nits,

lluny de tu, lluny del teu melic.

Tot, tot, tot i res, som tot i res.

Som poetes passatgers, som tempesta quan volem.

Tot, tot, tot i res, som tot i res.

Ens estimem i ens rebentem.

Que som l’hòstia i poca gent ho entén...

I el que faça l’altra part ja no pesa,

que gaudisca, experimente, que es pose la disfressa.

Demà serem nosaltres, passió desenfrenada,

Som únics, som desastres y aquí no ha pasado nada.

Tot, tot, tot i res, som tot i res.

Som poetes passatgers, som tempesta quan volem.

Tot, tot, tot i res, som tot i res.

Ens estimem i ens rebentem.

Que som l’hòstia i poca gent ho entén.

Que som l’hòstia i poca gent ho entén.

Que som l’hòstia i poca gent ho entén.