Història de vagó

Corria decidida pel carrer,

m'havia autopromès no perdre el tren.

Les quatre i deu, i al vagó poca gent.

M'assec prop de la porta, aixeco el cap

i veig aquella noia allà davant,

com un reflex, mentre riu i llegeix.

Vam comprovar que ens estàvem mirant,

i jo vermella.

Em lío un cigarro per dissimular,

el deixo a l'orella.

Si haguéssiu vist com s'escampaven

entre lletres colors.

De Sant Andreu fins a Montcada,

història de vagó.

Si la coneixo potser acaba sent una cançó,

de les que escolto de La Oreja De Van Gogh.

Passaven les setmanes com si res,

anàvem coincidint a dins del tren.

Com es dirà la que riu i llegeix?

De sobte me la creuo pel carrer,

m'acosto cap a ella mig corrents.

Ens saludem i el temps passa lent.

Vam comprovar que ens estàvem mirant...(x1)

Si haguéssiu vist com s'escampaven ...(x1)

Em va proposar quedar per Sants.

Jo una cervesa, ella vi blanc.

Que guapa està quan m'explica que fa.

Semblava que acabava allà la nit,

i em va fer un petó que em va endolcir.

I somrient, el meu cor anava a cent.

Si haguéssiu vist com s'escampaven (x1)