tots cometem errors, tots fallem i aprenem a caure
nomes queda qui ens estima, qui ens recorda pel que hem sigut i el que hem fet amb les nostres vides, tot i a ixí, el més important es estimar-se a un mateix, perquè si no et tens a tu, no pots cuidar ningú al teu costat, i hi ha un estat que et dificulta pensar que això es possible
a vegades, es difícil no deixarse portar pels sentiments, a vegades, pensar massa no ens deixa ser clars amb el que volem dir. hem de fer servir les paraules, hem de lluitar per no perdre el que ja hem viscut
a cada error hi ha un aprenentatge i
avegades, per poder-se aixecar i sortir daquest torment, cal que un deixi volar les papallones de lestòmac
