Diu el riu

Diu el riu, que sent a la serra plorar

 A la nit quan tots els llauradors se’n van.

 I creixen els alvocats.

 Dalt d’un cim, on naixen arbres de metall

 La remor de les antenes vibra el vent

 Que baixa cap Alacant.

 Sempre em dius que t’espere,

 Però mai tornes sent el mateix

 Sempre em dius que et recorde

 Comsi hi haguera un altre remei.

 La ciutat se’m queda gran

 Quan no et tinc al meu costat

 El cel sembla més immens

 diu el vent.

 Flors gegants alcen el vol

 Per poder tocar el sol

 Aplegar a ser tu i jo

 Molt majors

 Diu el riu

 Que sent a les pedres ballar

 Cau el sol com si fos una tempestat

 A l’ombra d’avions volant.

 Vora el mar

 De les palmeres de colors

 Els xiquets es mengen un gelat

 Que a poc a poc es desfà

 Sempre em dius que t’espere,

 Però mai tornes sent el mateix

 Sempre em dius que et recorde

 Comsi hi haguera un altre remei.

 I ara les teues paraules,

 S’amaguen entre els ametlers

 Tanque els ulls i encara note

 Entre els cabells el teu alè

 Cremen les nostres memòries,

 I ens gela la suor, el fred

 Compots dir-me si et recorde?

Ningú recorda com la pell.