CASA MEVA

Un dia de setembre mentre torna a la rutina ho puc entendre

que t’estimo més del que és possible

marxes a la feina i jo encara entre les mantes

preguntant-me si això podrà durar per sempre

Així feliços amb tan poc

si només ho tenim tot

Casa meva és allà on ets tu

pàtria viva del meu cor perdut

no en tenim prou sols d’estar vius

volem raons volem motius per viure

i tu ets el meu motiu

La ciutat té pressa i el món no coneix la calma

però nosaltres hem après a viure a càmera lenta

i a trobar esquerdes en les vides quotidianes

que ens amaguen un avui ple de miracles

Quan per fi hem trobat un lloc

on no hi arriba mai la por