Eklemedir

Quan no tenia més esperances, Quan el meu cau només era l'oblit, Només bevia aquest vi aspre Del més obscur raïm. Tu vares dir-me unes paraules Que em van tornar als meus petits abrils. Amada, amada em deies, i el sol fugia Gelós d'aquelles nits. Amb la tendresa m'acariciaves; La meva pell volava com un crit Perquè somniava amb les paraules Que mai no em vares dir. Vas apagar-te com un capvespre. Jo vaig tornar al cau dels meus oblits On m'esperava un vi més aspre: La teva veu fugint. Només deu dies varen bastar-te Per a emmudir, amat, amat Ara ets un eco que no em contesta. Amat, adéu, amat.