Tota la vida amb els colzes esmolats

I la cadira s'ha unit a la pell

Passant per crives que separen els humans entre els que dicten i els intel·ligents

Que diguin tant se val

Els obedients

Els més covards

Colors i fulls en blanc

I menys motxilles i files i nens amb els braços lligats

Vull tornar als vaixells de paper

Que s'emportin l'avorriment

D'uns esclaus que juguen a ser déus

I tots aquells que van fer créixer al teu costat

Corren per viure per sobre els demés

Al cementiri tots ens podrirem igual

Almenys que diguin per fi ja estàs quiet

El que diguin tant se val

Ser diferent

És ser especial

D'imbècils sempre n'hi ha

Lluitant per viure a la cima i pixar contra un vent congelat

Vull tornar als vaixells de paper

Que s'emportin l'avorriment

Vull tornar als vaixells de paper

Que s'emportin l'avorriment

D'uns esclaus

Que juguen a ser déus

Vull tornar als vaixells de paper

Que s'emportin l'avorriment

Vull tornar als vaixells de paper

Que s'emportin l'avorriment

D'uns esclaus

Que juguen a ser déus