Ara

Ara sí que sento el pas del temps

Vull anar despresa i ell va lent

Ara és quan em nego a mi mateix

Cansat sempre de perdre el temps i d'esperar

D'esperar que arribi el moment

I sempre pendent de perdre el tren

Desitjar creuar la porta

I veure que per fi hem triat el mateix camí

Sé que amb tu podré somiar per sempre més

Fer-ho tot realitat

No hi ha un racó del meu planeta

On puga estar i deixar de pensar en tu

I ara que no et tinc al meu costat

Sento que m'han pres un tros de món

Ara quan em perdo a la foscor

Ara que no hi ets, no

Ara és quan voldria despertar

Ara quan més et trobo a faltar

Quan tinc por, quan més por em fa la por

Quan et posa a prova el teu amor

És difícil ser el mateix si tu no hi ets

Ara sí que sento el pas del temps

Vull anar despresa i ell va lent

Com un pres a la cel·la tancat

Quan més a prop, més lluny ha anat la llibertat

Les ones tomben el vaixell

En el que per tu fóra imprudent

Però saps que seguiré esperant el meu moment

Pacient, valent, sempre pendent d'on bufa el vent

Imagina un món en vida on el desig

Fos sempre realitat

No hi ha un racó del meu planeta

On puga estar i deixar de pensar en tu

I ara que no et tinc al meu costat

Sento que m'han pres un tros de món

Ara quan em perdo a la foscor

Ara que no hi ets, no

Ara és quan voldria despertar

Ara quan més et trobo a faltar

Quan tinc por, quan més por em fa la por

Quan et posa a prova el teu amor

És difícil ser el mateix si tu no hi ets

I ara que no et tinc al meu costat

Sento que m'han pres un tros de món

Ara quan em perdo a la foscor

Ara que no hi ets, no

Ara és quan voldria despertar

Ara quan més et trobo a faltar

Quan tinc por, quan més por em fa la por

Quan et posa a prova el teu amor

És difícil ser el mateix si tu no hi ets