Et van portar les onades I adormida vas passar Dia i nit sola a la plaja. Els crancs es van amagar Entre els teus cabells daurats Tu seguies el rumb de la meva barca. Jo recordo amb enyorança Sempre que em faig a la mar. El que sempre deia el pare: Tot allò que estimaràs Ha nascut al fons del mar Cada dia, per això jo t’hi buscava. Quan bufi el mestral, recorda el meu cant Si un dia bares al meu costat, en aquesta plaja, et daré el meu aire. Sempre estaré a la guaita, buscant a qui està buscant-me a mi. No perdré l’esperança, de trobar a qui Està buscant-me a mi. Quan el mar la llum s’empassa I miro el cel estrellat Sé que el món fluixet em parla Si no tens res a les mans Però omples de somnis el mar Un bon dia, es creuaran les mirades. Si algú em pregunta què faig Amb cabells blancs, cantant-li a l’aigua Li diré que el que he estimat, És blau com ja cantava el pare.