Una cançó de com l'estimo exactament
amb tota la por un xic de rancúnia
i la meva falta de talent
En la que per fi pugui dir la veritat
sobre la insofrible grisor buida
quan no la sento al meu costat
i dissimulo acceptant l'avorriment
com si no fos culpa meva
sinó de tota l'altra la gent
En la que el sol no s'acabi mai de pondre
i punts suspensius per si no l'acabo de compondre
Amb una lletra que descrigui amb precisió
allò que de manera inexplicable
sempre em fa perdre la raó
Una altra cançó d'amor
d'un que ni quan el té davant
n'entén la forma
I que ha perdut tot el temps del món
que és allò que passa tan veloç
però que no torna
Una altra cançó d'amor
d'algú que mai n'ha sabut treure l'aigua clara
I que ha perdut tot el temps del món
buscant al retrovisor
el que tenia de cara
Una cançó de com l'estimo bojament
amb la injustícia que comet
qui no sap què estima exactament
En la que per fi canti amb decisió
com si no hagués decidit ella
el que no podia decidir jo
On quedi clar que el paio estima malament
però que no ho sap i mal que ens pesi
té previst seguir-ho fent
Una altra cançó d'amor
però d'un que sap que no ha estat mai
a la seva altura
I que ha perdut tots els trens del món
i el més fugaç que és el del temps
que no s'atura
