Jo m’he imaginat que m’imagines com una pàgina il·lustrada del teu llibre. Imaginant la vida

sense pressa i a la vida real visquent a dins de la tempesta. No entenia el concepte d’amor i la

veritat és que ara tampoc, però ja no intento entendre-ho tot. Això és mentida. Ja ho sé, però així

és el joc i sempre perdo la partida. Guanya el moviment, guanya el canvi i els cicles. Soc

insignificant i això em fa sentir lliure. M’he vist des de fora, tercera persona i he pensat, xaval com

t’emmarrones. Mentre escric això em sento molt allunyat del centre. No vull oposar-me més al

que és inevitable. Sento gratitud eterna per aquest viatge i vagi a on vagi em sento com a casa.

M’agafo a les coses bones. Passejo amb les meves penes allà a on hi van naixent les hores, allà a

on s’hi fan els bons poemes. Si m’agafo a les coses bones, em surten ales a l’esquena. Si

m’agafo a les coses bones la vida no dona tants problemes.

Vull sortir de mi per respirar una mica, escoltar un amic i entendre el que m’explica. Vull ser feliç

amb el que tinc saber què significa i servir-me de l’instint que és el que menys critica. Vull jugar a

caniques a coses ben petites. Vull sortir del cercle de persones preferides. Conèixer altres vides.

Donar-me vitamines. Estimular al meu cor a detonar totes les mines que portem a sobre des de

que som petites. No hi caben al cova tantes llunes maleïdes. Algú ha cosit la vora del vestit que

més transites si potser no és per tu sinó per moda que el visites. A cada aurora una nova fita una

porta una sortida una nova tirita, un nou intent per oblidar això que t’identifica. Per tornar a

desfullar la flor de margarita.

M’agafo a les coses bones. Passejo amb les meves penes allà a on hi van naixent les hores, allà a

on s’hi fan els bons poemes. Si m’agafo a les coses bones, em surten ales a l’esquena. Si

m’agafo a les coses bones la vida no dona tants problemes.

Si m’agafo a les coses bones la vida no dona tants problemes. Si m’agafo a les coses bones la

vida no dona tants problemes.