Du un regal robat.

El vol desencaixat.

Quan et troba els ulls

et desarma.

A camí de res

s’endú la nostra fe,

l’adjectiu que et negarà…

Una ràbia atia el foc on encara es xop

un abric de llop

tacat de sang.

Entre la vida i la mort on espera el corb,

on espera el corb,

vosaltres.

No hi ha segona part…

El teu xifrat vola,

el cos, la ment moren.

Té el control

que hem perdut…

Una ràbia atia el foc on encara es xop

un abric de llop

tacat de sang.

Entre la vida i la mort on espera el corb,

on espera el corb,

vosaltres.

Una ràbia atia el foc on encara es xop

un abric de llop,

tacat de sang.

Entre la vida i la mort on espera el corb,

on espera el corb,

vosaltres.

On espera el corb, vosaltres.

On espera el corb, vosaltres.

On espera el corb, vosaltres

Desfàs l'asfalt que et condueix al desastre.

Ets sinistre, ets com jo.

Boles de foc que apagues amb la boca i una llum que dius "meva".

I jo que et dic "no és teva", és del que s'escapa, del que s'esmuny per les branques.

Deixa de dir "teva", deixa de dir "meva", deixa de dir "nostre",

si només ens pertany allò fràgil, allò que es trenca.

Desfàs l'asfalt que et condueix al desastre.

Ets sinistre, ets com jo.

Cridòria a la panxa.

I on espera el corb, nosaltres.

Com controles l'incert?

Com aconsegueixes creure en l'invisible?

Ets sinistre. Ets com jo. Ets el llop que busca tornar al refugi.

Si hi ha una porta l'obriré.

Si hi ha asfalt, l'aixecaré.

Per la manera com trepitgi les plantes, em reconeixeràs.