El Pi de Formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera Més poderós que el roure, més verd que el taronger Conserva de ses fulles l'eterna primavera I lluita amb les ventades que atupen la ribera Com un gegant guerrer No guaita per ses fulles la flor enamorada No va la fontanella ses ombres a besar Mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada I li donà per terra l'esquerpa serralada Per font la immensa mar Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina No canta per ses branques l'ocell que encaptivam El crit sublim escolta de l'àquila marina O del voltor que puja sent l'ala gegantina Remoure son fullam Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta Revincla per les roques sa poderosa rel Té pluges i rosades i vents i llum ardenta I, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta De les amors del cel Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge Domina les muntanyes i aguaita l'infinit Per ell la terra es dura, mes besa son ramatge El cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge Per glòria i per delit Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades I sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal Llavors ell riu i canta més fort que les onades I, vencedor, espolsa damunt les nuvolades Sa cabellera real Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura Com a penyora santa duré jo el teu record Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura I alimentar-se i viure de cel i de llum pura Oh vida, oh noble sort! Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada I arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada I tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada Com l'au dels temporals Com l'au dels temporals