Cada cop

Tres mil hores i males històries falten per acabar aquest joc. Hi una cel verd amb un sol blau, qui em dirà que estic confós? Tenc un subconscient que em preocupa perquè em posa una mica nerviós.

Només els meus ulls dictaminen el que vull veure cada cop.

Com aquell psicoanalista, surt al capítol 21, dedins l'institut discutien gràcies a un profe poc comú (cada cop).

M'he imaginat enmig de la mar corrent descalç. M'he fet molt amic dels taurons, mira'ls quins bergants! Són bons, tenen sentit de l'humor, s'han comunicat ensumant:

-No és la sang que cercam, és un suc natural. I els dofins, ben amics, mengen poc per això estan prims.

M'he comprat per dos duros una màquina feta a Japó. Desxifrar el que pensen només apretant un botó per canviar les històries prenent així altres decisions. No és gens bo sentenciar-ho resant per tenir un poc de sort (cada cop).

He arribat a un barri molt fosc, hi ha un policia nerviós. He conegut uns quants traficants, són una mica especial, venen pastilles a tots els malalts, demanen la voluntat. Han trobat un remei per tornar a tenir vint anys, tothom riu quan s'ha vist amb campanes un altra pic.

N'Stankovic pel mig va tirar i a n'en Ruud Hesp va enganar. I ara que xerram de finals, l'any següent també amb aquells italians.