Eterns

Plora la paraula quan no sap dir res més

I pensa que només ha estat perdent el temps

Lluita l'esperança de seguir somiant

Que algun dia tot això, serà real

I quan la lluna ja no hi sigui

Espantaré la nit a batzegades

Vestint els carrers de tardes

Quan jugàvem convençuts de ser eterns

Quan jugàvem convençuts de ser eterns

I com hi jugàvem, jugàvem

Però ara camino sense nord

Perdut, glaçat en aquesta immensitat

Cruel rogent aquell brogit

Que em fa tornar sempre a tu

Però la dura realitat em diu

Que jo no puc canviar el destí

Flueix, no et queixis

Són coses de la vida, només

Coses de la vida

Aquí a dins tancat

Tot és més vívid i absurd

Les notícies corren, i em parlen de tu

Sento aquesta por tant buida

La fred recorre gota a gota

Aquella flor que em vas deixar al jardí

I quan les abraçades tornin

A flor de pell prometo jo guardar-les

Que amb llàgrimes als ulls recordo

Quan jugàvem convençuts de ser eterns

Quan jugàvem convençuts de ser eterns

I com hi jugàvem, jugàvem

Però es que ara camino sense nord

Perdut, glaçat en aquesta immensitat

Cruel rogent aquell brogit

Que em fa tornar sempre a tu

Però la dura realitat em diu

Que jo no puc canviar el destí

Flueix, no et queixis

Són coses de la vida,

Flueix, no et queixis

Són coses de la vida

I ara només puc esperar

Aquella llum que em vas guardar

Quan jugàvem convençuts de ser eterns

Quan jugàvem convençuts de ser eterns