1948

Hem trepitjat la terra promesa, hem visitat els camps de refugiats. Els nens d'Aïda llancen mil pedres, intenten tombar el mur de l'Apartheid. Hem vist el fem damunt de les reixes, botigues tancades en el mercat d'Hebron, pertot arreu hi ha cases en runes i homes valents que no abandonen mai. Hem tractat d'imaginar-nos que els hereus d'aquesta terra per fi tornaven a casa després de seixanta anys d'ocupació. Les mares d'Askar ploren i ploren mentre ens expliquen el seu gran dolor. Hem guardat uns minuts de silenci davant de les tombes dels màrtirs de Jenín. Hem esgotat la nostra paciència en cada checkpoint que ens ha tocat creuar. Hem contemplat la llum del capvespre des dels terrats de Jerusalem. Hem deambulat per les platges d'Acre amb un sol de justícia cremant-nos la pell. Resulta impossible no enamorar-se de les lluitadores del 48. Hem comprovat la força increïble que podem obtenir si unim les nostres mans. Hem cantat junts Biladi, biladi en el Teatre de la Llibertat.