Les Criades

Tenim l'alegria de viure Tenim la sort de ser aquí Volem arribar més enllà Sabem que no serà fàcil camí Reservem totes les forces Perquè quan el dia arribi Tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar No cosirem mai més els vostres botons Ni la vora de baix dels pantalons Però atenció, no desarem mai les agulles Que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons I per punxar-los els collons Tenim la dissort de ser valentes Tenim les mans, tenim els pits Volem que per tot lloc ressoni El que ha sigut sempre el nostre crit I reservem l'afany de riure Perquè el plor no ens entristeixi Tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar No cosirem mai més els vostres botons Ni la vora de baix dels pantalons Però atenció, no desarem mai les agulles Que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons I per punxar-los els collons Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona Entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó Farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor Trencarem les vaixelles, estriparem llençols Les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó I amb l'amor com a proclama farem del món un tot nou El senyor Ramon ja no empaita les criades No cosirem mai més els vostres botons Ni la vora de baix dels pantalons Però atenció (Atenció), no desarem mai les agulles Que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons No cosirem mai més els vostres botons Ni la vora de baix dels pantalons Però atenció (Atenció), no desarem mai les agulles Que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons I per punxar-los els collons