La Porta del Cel

El Pla de na desperta cobert per la boira les cases esquitxen els camps d'ametlla i garrova Les cales amb roques esquerpes i peixos al fons el motor d'un llaüt que rondina tornant cap al port la porta del cel, on neixen les estrelles i els somnis valents forjats per mil tempestes la llum dels estius que semblaven allargar-se per sempre la tímida espelma que balla amb la brisa del vespre l'olor de la fusta de pi i la sal a la pell l'escuma del mar enredant-se entre els teus cabells la porta del cel, on neixen les estrelles i els somnis valents forjats en mil tempestes la porta del cel, on neixen les estrelles i els somnis valents forjats per mil tempestes