La Intensitat

Vas arribar descalça, després d'un hivern massa llarg Il·luminant com fogueres a la nit de Sant Joan Guardo el foc d'aquelles hores, i ara em sento un polvorí A punt per la mascletà del silenci de mirar Em retorna tot l'oxigen, quan dels ulls rebo la pau Que amnistia els desencerts que cometo a l'estimar Ja no noto la condemna del pes mort del pas dels anys Són els dies que s'encalmen; neix el sol al nostre mar Deixo enrere les presons i els seus soldats I m'entrego als braços lliures de la intensitat Et respiro lent, perquè tinc ganes de somiar Mira, vida: cuidaré la lluna com un far He llegat aquesta causa al puny del meu demà I es desferma la riquesa de sentir-me acompanyat Aquesta és la meva guerra, la que em porta a caminar És la flor del taronger, la que ens duu a fer-ho plegats Deixo enrere les presons i els seus soldats I m'entrego als braços lliures de la intensitat Et respiro lent, perquè tinc ganes de somiar Mira, vida: cuidaré la lluna com un far Deixo enrere les presons i els seus soldats I m'entrego als braços lliures de la intensitat Et respiro lent, perquè tinc ganes de somiar Mira, vida: cuidaré la lluna com un far Deixo enrere les presons i els seus soldats Cuidaré la lluna com un far Deixo enrere les presons i els seus soldats Cuidaré la lluna com un far