La dels Beatles

Trau la botella de vi, para taula i mantell Com per a una boda, com per al rei Tria un vestit que no estiga de moda Sense vergonya, sense remei Ret-li homenatge a la mort del teu odi Crida, salvatge, la fe del convers Uff Cauen com a mosques a la mel, "pleitesia" Tant no volaven, no eren ocells, no Posaven trampes, posaven frens, contaven coses Pensen que saben, saben que tens I no fluixen ni en ràpid ni en lent Toni, sap per dimoni, i sap més per vell Sent les pulletes per aire, per mar Posen de luxe, rapegen tan mal I diuen boles, van a les modes, malgasten bolis No calen pedres, cauen a soles És la clau i no el martell No és la ploma, és el pinzell Tots guardem un secret Una fe: jura, promet Ni retrets, ni flors, ni lleis No és el cor, són els budells Eixe pis està net? Besaran per on xafe el monet Tan tard, sempre tan tard No canvia mai la persona Canvia el grau de soledat I el mal, pesa a les mans Perquè els marrons es fan bola I el talent que s'ha amagat I els remou més el passat Records que no alimenten, records que donen fam Llestos però abandonats, eixos van ser llestos sempre És la clau i no el martell No és la ploma, és el pinzell Tots guardem un secret Una fe: jura, promet Ni retrets, ni flors, ni lleis No és el cor, són els budells Eixe pis està net? Besaran per on xafe el monet Jo ja sé que t'agraden més Els Beatles Que li falta força al vers Però amic, no em crucifiques Que el que fa tot el que pot, mai està obligat a més Jo ja sé que t'agraden més Els Beatles Que li falta força al vers Però amic, no em crucifiques Que el que fa tot el que pot, mai està obligat a més És la clau i no el martell No és la ploma, és el pinzell Tots guardem un secret Una fe: jura, promet Ni retrets, ni flors, ni lleis No és el cor, són els budells Eixe pis està net? Besaran per on xafe el monet