L'Home del Sac

Respirava a poc a poc totes les hores del temps Un indret dolç i constant, com una platja a l'hivern Vaig entendre la nit dins les pupil·les Vençut al meu pes surava enmig del mar I s'ho enduia tot l'home del sac Era tan real i lluny Amagava cada son dins un forat al coixí Territoris enfonsats, illes que mai van ser aquí I els planetes perduts a l'observatori Penjats dels seus ulls, cobrien la ciutat Vaig conèixer un cop l'home del sac Era tan real i lluny Em deia que el vol era breu Ell n'apuntava cada segon Que no em calia cap artefacte Que amb silenci en feia prou Que fos tan lliure com un torrent Per no tenir, que no tingués por I que al matí no el recordaria I s'ho enduia tot l'home del sac Era tan real i absurd Vaig conèixer un cop l'home del sac Era tan real i lluny