Bloquejats

La teva cara és un tros de cel Pluja forta cau del teu cabell Les paraules no valen res Silencis penjats sobre les parets Les faroles no estan enceses Foscor que esborra totes les promeses La terra, vella invàlida, busca Sang jove i calenta al peu de la porta I tu rius no és broma que estiguem vius I tu sens algú dicta els meus pensaments Et veig i ja no puc esperar res No, no, vull creure que jo sigui el boig miralls Deformant-nos els cossos Potser demà L'horitzó serà més clar Aguantarem el fred I esperarem fins que el bon temps tornarà Aguantarem el fred I esperarem fins que un dels dos pugui parlar No diguis res em trobo malament Hi ha un núvol gris que pesa sobre meu T'escolto i ara no t'entenc Però ja saps que tot ho arregla el temps Ulls recoberts de boira Potser demà tornaran a brillar Aguantarem el fred I esperarem fins que el bon temps tornarà Aguantarem el fred I esperarem fins que un dels dos pugui parlar I esperarem fins que un dels dos pugui parlar