Sentiments de Paper

Deu del vespre

Tot avui nevant

Les finestres

Són vidres gelats

Sento el riure

D'alguns nens jugant

A la plaça

On la neu no és fang

No es miren la gent

Estan somiant

En un món ple de llum

Porta trenes

I els cabells mullats

El cos tendre

Només té dotze anys

Juga a nines

Amb els del veïnat

A la plaça

On hi ha llums de gas

No es miren la gent

Estan somiant

En un món ple de llum.

Però creixeran i

Amb el temps d'aliat

Seran joguets a oblidar

Seran pocs anys

Potser molts pocs anys

I canviaran a pitjor

No seran tan nens

Seran més humans

Els seus somnis blancs moriran

Tindran gust de mort

Serà un dur present

Mercat del mal i l'infern

Beuran de les pors

I dels plaers

Sabran que és plorar morir d'amor

Sabran de passions

De traïcions mortals

Sabran què és dolor i cridar

És tan dur morir

A mans d'un germà!

Aquella buidor dins el cor

Com matar vells amics

I esborrar del tot

Somnis que avui no són res

Vells records

El primer que s'enfonsa

Sentiments de paper

Full a full