Blau sang, vermell cel

I l'avaricia ja fa molt que et contempla Compres abrics i t'arranques la pell Sempre has triat el camí fàcil i amb tornada Res com estar a casa Quan el sol diu adéu I que la calma et blanquegi la consciència I que la pauta et mantingui amb els demés El teu silenci, la millor de les jugades I a la taula tots som cartes però les barallen ells I als matins, el cafè, negre Saludant, els veins, blancs I els teus peus ben lligats A unes putes cadenes eternes Les que et forja el benestar Que la merda en fa ideals Potser és temps de cridar Flames contra el cel S'aixequen les masses Blau de sang cruel Pintarà les places Flames contra el cel S'aixequen les masses Blau de sang cruel Que ens pinti les cares Respirem l'aire viciat d'aquesta cel·la Que ens protegeix d'enemics que enyorem Les guillotines fa molt que estan rovellades Però els ocells no tenen ales ni esmolen els seus becs I als matins, surten brots tendres I a la nit, són muntanyes de cendra Només vull que t'aixequis i miris que hi ha a la finestra I em facis un poema que res et rimi en merda Potser és temps de cridar Flames contra el cel S'aixequen les masses Blau de sang cruel Pintarà les places Flames contra el cel S'aixequen les masses Blau de sang cruel Que ens pinti les cares Vull que el sol desfaci el gel Que l'espuma esclati I la sang d'un món tan cruel Sigui el gran naufragi Naufragi Naufragi