A força de fer riure
Es troben molt graciosos
A força de fer el merda
Es creuen molt valents
A força d'abraçar-se
Es pensen que s'estimen
A força de fer veure
Que pensen i mediten
Es creuen que són savis
Es pensen qui sap què
Però per desgràcia
No són el que es pensen
Són només el que són
Titelles, pallassos, pallussos, fantasmes
Carotes, carasses i morros pintats
Carn de forca i de galera
Falsedat encisera
Misèria i maldat!
A força de fer el ximple
Es roben les gracietes
Malparlen uns dels altres
Després es fan petons
Humils quan no treballen
Altius quan tenen feina
Es pensen que són únics
I n'hi ha com xampinyons!
Però per desgràcia
No són el que actuen
Són només el que són
Titelles, pallassos, pallussos, fantasmes
Carotes, carasses i morros pintats
Carn de forca i de galera
Falsedat encisera
Misèria i maldat!
Sort que'm tenen a mi
Recordant qui és qui
Cadascú al seu lloc
I jo al damunt de tot!
I jo d'aquí no em moc!
