Atlàntida

Cançons, hores d'altres mons I a la nit sortim a nedar Quan el sol se'ns apaga a l'esquena I més tard torna a començar Tu que escoltes sense parlar Tu que mires lluny però no arribes a enfocar La distància és massa gran per veure-hi Com qui fa una dansa tribal Per la pluja que tard o d'hora arribarà Com un símbol ancestral que no conec El vell mestral En totes direccions Que va movent les barques Un decimal, un punt enmig de tot Després del llarg viatge ens veurem a la platja Cançons, hores d'altres mons I a la nit sortim a nedar Quan el sol se'ns apaga a l'esquena I més tard torna a començar Cançons, hores d'altres mons I el desert que recorda al mar Potser és més enllà Enfonsat amb l'Atlàntida Quan la calma omple el ressol De petjades suaus que neteges amb sabó El pinzell fa d'horitzó i escriu un vers De miratges, de terra enllà De llumins que ens marquen l'estela que hem deixat Tan enrere que he perdut el teu cicló Quan l'aire cau Desplegues el balcó Descordes les onades Un decimal, un punt enmig de tot Després del llarg viatge ens veurem a la platja Cançons, hores d'altres mons I a la nit sortim a nedar Quan el sol se'ns apaga a l'esquena I més tard torna a començar Cançons, hores d'altres mons I el desert que recorda al mar Potser és més enllà Enfonsat amb l'Atlàntida