Jo no sé Si hi ha algú que m’espera Al final del trajecte Quan ja no em quedi res. No oblidis mai La primavera arriba El que triguen a obrir-se Del tot els teus ulls blaus. És tan gran aquest món, i els dos som tan petits Que encara no sé com, vam poder coincidir. Diuen que som el que hem donat. Però jo sóc tot el que m’has dat Quan les paraules aprenen a matar Cauen de l'arbre, les fulles que a la branca mai més tornaran. Si perdo el seny No deixeu que aprop d’ella Hi voleïn les cendres D’allò que un dia vam ser. Hi ha amagats Somnis que mai diries Buscant el teu somriure Per fer-se realitat