Era un home fet de somnis
Que esquivava realitats
S'envoltava de mentides
Que per ell eren veritats
Maleïda soledat
En aquella cantonada
Contemplava el temps passar
Era com si l'enyorança
D'un passatge molt llunyà
No el deixés tirar endavant
I es deixava vèncer
I aferrant-se a un món inventat
Ho veia tot amb els ulls aclucats
I vivia la vida dins el seu cap
Recordant el temps passat
Després de molts anys veient-lo
Assegut al mateix banc
Vaig atrevir-me a preguntar-li
Que és el què li va passar
De cop va començar a parlar
Mmm contenint els ulls humits
Em va començar a explicar
Va ser en aquesta cantonada on fa temps es va enamorar
De fet encara ho està
I va agafar embranzida
Desfilava la vida al meu davant
Feia massa temps que s'ho estava guardant
No va deixar-se ni un sol detall
Va explicar-me la història d'amor més bonica del món
I va plorar recordant il·lusions
Quan ella hi era tot era millor
Tot era fàcil i res feia por
S'inventaven un món
Fet a mida pels dos
Ella se'l va estimar tant
Fins que la memòria la va abandonar
Sempre se'n van els que no haurien de marxar mai
Des d'aleshores viu sol assegut sempre al mateix banc
I vivia la vida dins el seu cap
Recordant el temps passat
Era un home fet de somnis
Que esquivava realitats
