Laia

Laia té un gat que s'amaga als llençols

I sap que té bons dies i també d'altres

Laia ara es pinta a un mirall qualsevol

I presumida es pessiga les galtes

Laia ara surt i, malgrat la calor

No es vol posar el mocador

I ara just s'ha parat

Vora el mercat

I bada amb els aparadors

Laia ha quedat amb amics de debò

Per fer un beure i parlar de la vida

I a casa escriu en llibretes de cors

El que li passa amb lletra arrodonida

Laia no vol que la mirin amb dol

Ni que l'admirin, tampoc

No és valenta, té por

I ara el que vol és una tarda de sol