Canvi de paradigma

Amb el canvi de paradigma Vaig haver-me d'excusar Vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa Per buidar tots els calaixos Regirar tots els papers Fer-ne una muntanya i veure com cremaven Va ser eficaç, el foc Tonificant Va ser eficaç, el foc De flames plenes De les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir De les bestieses que tu i jo havíem arribat (A dir) i es propagaven a l'horitzó (La veu ben, alta alta) (A dir, a dir, a a dir) I educaven l'interlocutor (La veu ben, alta alta) (A dir, a dir, a a dir) Sempre més il·lustrats que els demés (La veu ben, alta alta) (A dir, a dir, a a dir) I pagaven molt bé a final de mes (La veu ben, alta alta) (A dir, a dir, a) Amb el canvi de paradigma Preferia els segons plans Ja no estava mai segur del que pensava M'agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant Sobre la remor d'estàtues derrocades Sobre aquella remor Damunt d'aquell bell cant Sobre aquella remor D'estàtues plena De les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir De les bestieses que tu i jo havíem arribat (A dir) i es propagaven a l'horitzó (La veu ben, alta alta) (A dir, a dir, a a dir) I educaven l'interlocutor (La veu ben, alta alta) (A dir, a dir, a a dir) Sempre més il·lustrats que els demés (La veu ben, alta alta) (A dir, a dir, a a dir) I pagaven molt bé a final de mes (La veu ben, alta alta) (A dir, a dir, a) Amb el canvi de paradigma Van haver-me d'enterrar En aquest ermot, amb cap nom a la placa T'agraeixo les flors blanques I el discurs al funeral Sé que feia temps que ja no em respectaves I fan bonic, les flors Amb negres draps penjant I darrere uns amics Que recordaven Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir