Formigues

Una hermosa plana Tinguí per bressol, Com la vigatana No en veu altra el sol. Jo fui la formiga De son pla i garriga, Del mas oreneta, Del camp rossinyol. Vegí hermoses terres Més d'una ciutat M'enfilí a les serres De l'alt Montserrat Baixí a Barcelona La perla amb què l'ona Enriquí fa segles L'antic Principat A casa hi tinc formigues Vaig trobar-les un matí Sobre el marbre de la cuina I cap producte les ha fet fugir A l'esquerda d'on venien Vaig flitar un verí mortal I, al tapar-ho bé amb massilla Van sortir per la pica del bany Llavors amb un raig d'aigua les podia reduir Van perdre-ho tot desconcertades dins un remolí En quedaven solitàries I era quasi divertit Tan aviat les perdonava Com les torturava entre dos dits Però, amb el dies fent setmanes Vaig sorprendre'n escamots Al potos de la taula Fent-se fortes dins d'uns albercocs I ja no em va fer gràcia fregar en el menjador Fileres platejades que es perdien pel balcó I avui, en estirar-me La foscor duia un brogit Un silenci de formigues Ha trencat la calma de la nit El grapat a la mà dreta És el que primer he notat El grapat que s'enfilava Per l'esquerra, el que m'ha preocupat I he volgut incorporar-me I ara estic aquí, ben dret Els quadrats de gres rellisquen El guix viu es menja la paret Vegí hermoses terres Més d'una ciutat M'enfilí a les serres De l'alt Montserrat Baixí a Barcelona La perla amb què l'ona Enriquí fa segles L'antic Principat Les sento com treballen Han pres el passadís Han bloquejat la porta No em deixaran sortir Els sobra l'energia Perseveren dins els nius Me'n trec de les orelles De la boca i els narius A casa hi tinc formigues Van aparèixer un matí Em falten al respecte Acabaran amb mi! La Lògica no enganya La Ciència ens porta aquí N'empasso moltes més de les que puc pair