Aquí tens el meu braç

Inèrcia maca, on t'has amagat? Soc el senyor amb la rosa al trau Vinc net i perfumat Inèrcia, estova'm les extremitats Inèrcia, jo t'obeiré Tu marca la velocitat La finca és a la falda del massís No soc difícil de trobar Pregunta pel carisma punxegut Rastreja les llacunes culturals Inèrcia, espero el dia assenyalat Que, per damunt les veus del món Refilarà el teu cant Inèrcia, crida a l'ordre I si em dona per tenir suggeriments Em pots emmordassar Pujats dalt de la tàpia els xavals Espien el banquet dels grans I esperen convertir-se en bona gent I que ho siguin tots, n'espero ciutadans exemplars! Tinc una veïna que fa dies que assaja El mateix monòleg al balcó Suposo que al principi intentava seduir-la Però mai amb gaire convicció Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona Però sempre es queda al replà Inèrcia, injecta'm l'anestèsia, va No veus que ho tinc tot preparat Aquí tens el meu braç Inèrcia, estem parlant de quantitat Porta una dosi suficient per adormir elefants M'agrada sortir a caminar a la tarda Però els horaris d'institut poden ser una trampa Ahir un grupet en un semàfor em va reconèixer -Mentre no es posava verd vaig fer veure que no els veia- Freqüento carrers per recordar com em sentia aleshores -N'evito d'altres per no creuar-me amb uns exsogres- I penso en mi, i en el disc I en amics que fa temps que no he vist I, tornant a casa, emeto un so que ningú sentirà Pujo a un ascensor i em preparo un sopar Ai, Inèrcia maca, on t'has ficat? Tinc una veïna, francament No confio que l'agafin a l'audició Suposo que al principi intentava seduir-la Però mai amb gaire convicció Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona Però sempre es queda al replà Joder Inèrcia, va, que només veure'm se'm deu notar El temps que fa que porto aquí esperant (Aaaaa) Vull una dosi per adormir elefants (Aaaaa) Injecta-la al meu braç immaculat (Aaaaa) Tinc una veïna que fa dies que assaja El mateix monòleg al balcó Suposo que al principi intentava seduir-la Però mai amb gaire convicció Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona Però sempre es queda al replà