La Mestra

(Una, dos i, sota el pont, sota el pont) (Anem a passar-hi) (El nostre pont té dos pilars, passem sense parar-nos) Dos i dos són quatre, quatre i dos són sis Escola reglada i frustrada No parles, ni jugues si no tens permís La creu, la sotana i la vara Conjuguem presents imperfectes Li restem la "x" al futur Castrem a les feres als centres, força de treball del segle XXI Hem planificat les conductes No deixem ja marge per la creació Dibuixem futurs plens de dubtes Ni somnis, ni jocs, ni improvisació, infàncies al contenidor 10 hores al dia, un temps que era or Esclaus d'un estat opressor Perdona a tu pueblo señor Mare mare, que jo no vull tornar a resar i callar quan ens manen Pare pare, jo volia somiar i volar i allà ens tallen les ales Contrabandista de verbs clandestins, escampant el verí Pobles vius i senders infinits Quin gust sentir-la parlar Si del carrer i el corral és l'ama I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit I en eixe context arriba una mestra rebel, decidida, valenta La infància en disputa és conquesta El dictador mor, es comenta Tenebres s'emporta el difunt Canviem els costums, morta l'obediència Trenquem el rosari, cremem els apunts Davant del futur, la innocència Arriba l'expedient disciplinari Volem que memoritzen l'oració i l'abecedari Horaris estrictes i un pati ben delimitat Centre penitenciari de cristians Vinguen l'alcalde, la guàrdia, inspectors A defendre l'absurd, a donar-li lliçons No van poder, mai no podran, d'aquella mestra Hui som alumnat avantatjat! Mare mare, que jo no vull tornar a resar i callar quan ens manen Pare pare, jo volia somiar i volar i allà ens tallen les ales Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí Pobles vius i senders infinits Quin gust sentir-la parlar Si del carrer i el corral és l'ama I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí Pobles vius i senders infinits Quin gust sentir-la parlar Si del carrer i el corral és l'ama I ara hi ha un poble que brama Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí Pobles vius i senders infinits Quin gust sentir-la parlar Si del carrer i el corral és l'ama I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit