Ciència-ficció

Una empresa japonesa, té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records. Jo vaig veure-hi la manera i vaig escriure per participar a les proves pilot. M'ha vingut al cap mentre volava un diumenge al llit ens despertàvem mirant-nos els peus, comparant-nos els dits i se m'ha escapat mitja rialla ens he vist amb nens, i amb tantes ganes. Mai vam sospitar que acabaríem així. M'han posat en un hotel, una suite descomunal es veu Tòquio des d'el cel, m'ha semblat un bon final. Avui he fet una visita prèvia i he vist les instal·lacions m'han presentat els responsables que són la creme de la creme tot súper maco, reien molt "arigató, arigató" i el que m'ha fet de traductor m'ha vist un pel acollonit i ha dit "hi ha una part positiva" Que, pelis discos llibres llocs, que donarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia. Però mirant els leds i els electrodes m'he vist panxa amunt un llit amb rodes mentre van passant les llums d'un passadís i he entès que demà serà una altra vida que viuré feliç, una mentida però per perdonar-te calia arribar aquí. Arribaré a l'aeroport, no portaré cap record, tu no em deixis preguntar digues "hola, hem de marxar" porta-ho tot al cotxe a punt, fes-me cas, tots dos ben lluny. Fugir, tornar a començar en un poblet, que tingui un nom que no puguem ni pronunciar.