Sento que la meva veu
Podria viatjar
Sento que la meva pell
Necessita respirar
I es que no vull sentir
El discurs de sempre
Prepara un coixí
Estaras més segur aquí
No arrisquis així
No m'enteneu no
No m'enteneu no
Perquè no puc somiar que soc un astronauta?
Perquè no puc volar pel bell mig de l'oceà?
Sento que ja fa temps que els peus trepitgen fort
Penso que és hora de tocar amb les mans al cel
I es que no vull sentir aquell nus al pit
Prepara un coixí
Estaras més segur aquí
No arrisquis així
No m'enteneu no
No m'enteneu no
No m'escolteu no
Perquè no puc somiar que soc un astronauta?
Perquè no puc volar pel bell mig de l'oceà?
I no vull ser un astronauta de paper
Que segueix endevant al seient del darrere
I amunt deixam arribar on ets tu
I convertir-me en tot allò que a tu et va fer creixer
Sento que la meva veu podria viatjar amb tu
