Camí, ferro,
sol etern,
dies grisos,
a dins del pit
rabia, ira
amor i set
la nostra vida
val molt més.
El nostre pensament sincer
és la nostra rebel·lia
que m'inspira, dia a dia
li fem front a l'apatia
mirant al cel, no buscant a déu,
em sambla que se esta fent fosc,
em passa del cap als peus
m'esta recorrent tot el cos,
el que la resta no veu,
és el que estic veient jo,
quan em poso a escriure, i trec
de mi una força de l'interior,
que mai he vist,
sé que el cami
és sense tornada
però asumeixo aquest risc,
món individual
no miro al costat, això és trist,
gent sense pis,
capitalisme i feixisme,
home hetero blanc i cis,
no vull truere el cap a l'abisme,
el nostres colors contra el seu mon gris
El nostre pensament sincer
és la nostra rebel·lia
que m'inspira, dia a dia
li fem front a l'apatia
m'omplo el pit, respiro aire fresc,
de l'1 al 10, per truere el estrés,
el temps no és fixe, canvia de ser,
amb gent al voltant, formant un desert,
trapitjo el sostre, qualsevol supeficie ara és ferma,
fico el meu cap sota l'aigua, no sé si tornarem a veure'ns
la meva postura és ambigua, per això és dificil ofendre,
la esencia és profunda i antiga, ho sento no la tinc en venda
trapitjo el sostre, qualsevol supeficie ara és ferma,
fico el meu cap sota l'aigua, no sé si tornarem a veure'ns
la meva postura és ambigua, per això és dificil ofendre,
la esencia és profunda i antiga, ho sento no la tinc en venda
Totes venen les respostes
em pregunten per la meva
Europa és un mort que empesta
tanca els ulls allò que és viu
donem voltes, donem voltes
mai trobem la porta oberta
sobirana és la proposta
i els seus murs una desfeta.
Totes venen les respostes
em pregunten per la meva
Europa és un mort que empesta
tanca els ulls allò que és viu
donem voltes, donem voltes
mai trobem la porta oberta
sobirana és la proposta
i els seus murs una desfeta.
El nostre pensament sincer
és la nostra rebel·lia
que m'inspira, dia a dia
li fem front a l'apatia
li fem front a l'apatia
li fem front a l'apatia
