Quan jo era petita, no sabia res, no distingia el mal del bé. Quan jo era petita, no tenia eines per decidir què era bo per mi. Com una esponja que ho absorvia tot, tot passava a través de mi sense filtres. I ara, no us penseu, segueixo no sabent res. I ara, no us penseu, segueixo sent petita, una esponja amb responsabilitats. Tot allò que no m’agrada de mi un dia, algú, m’ho degué ensenyar, doncs no és culpa meva! i això, a vegades, a mi m’excusa d’haver-me equivocat. Però a canvi d’aprendre i aprendre i aprendre i aprendre… (aprendre a aceptar que m’estic fent gran) (aprendre a estimar el que m’ha tocat) (aprendre a actuar amb generositat)