No escric cançons perquè siguin hits, escric totes les coses que a mi em surten de

dins.

No sé ni el com, ni sé quan fins, però aquesta merda fa, que la vida no sigui gris.

Si no crec en mi, qui mes hi creurà... El dia que pugi a mi ja no em podran baixar, si

caic al terra, em tindré que aixecar, si estic perdut tornaré a començar.

Si no crec en mi, qui mes hi creurà... El dia que pugi a mi ja no em podran baixar, si

caic al terra, em tindré que aixecar, si estic perdut tornaré a començar.

Boca tancada i la ment oberta, la meva baina no està en oferta, seguint el camí en una

línia recta, prendre decisions i no saber si són correctes.

Que molts cops no estic al 100%, per això necessito que sempre estiguis

present, per més que passi el temps sempre tindrem coses pendents, i que si ara

no és l'hora doncs ja arribarà el moment.

No escric cançons perquè siguin hits, escric totes les coses que a mi em surten de

dins.

No sé ni el com, ni sé quan fins, però aquesta merda fa, que la vida no sigui gris.

Si no crec en mi, qui mes hi creurà... El dia que pugi a mi ja no em podran baixar, si

caic al terra, em tindré que aixecar, si estic perdut tornaré a començar.

Si no crec en mi, qui mes hi creurà... El dia que pugi a mi ja no em podran baixar, si

caic al terra, em tindré que aixecar, si estic perdut tornaré a començar.

No m'agraden els finals, prefereixo els nous inicis, mon pare em va dir que la

vida és un sacrifici, tot i que a vegades jo ho intento fer més easy, però em complico i

la cosa es posa difícil.

I sempre el meu cap esta pensa que pensa, que lo de trobar-nos no és coincidència,

que si poso esforç tu n'ets la recompensa, que des del principi teníem l'essència.