album cover
PREMI
18
Hip-Hop/Rap
PREMI was released on April 26, 2024 by Music Bus as a part of the album TOT BÉ
album cover
AlbumTOT BÉ
Release DateApril 26, 2024
LabelMusic Bus
Melodicness
Acousticness
Valence
Danceability
Energy
BPM97

Credits

PERFORMING ARTISTS
SORDIDA
SORDIDA
Performer
Pinassa Deal
Pinassa Deal
Performer
El Noi de Tona
El Noi de Tona
Performer
Cesc Soto Guasch
Cesc Soto Guasch
Rap
Martí Clua Torres
Martí Clua Torres
Rap
Mariona Longarón Ropero
Mariona Longarón Ropero
Lead Vocals
Franc Rodriguez Grau
Franc Rodriguez Grau
Lead Vocals
COMPOSITION & LYRICS
Cesc Soto Guasch
Cesc Soto Guasch
Songwriter
Martí Clua Torres
Martí Clua Torres
Songwriter
Mariona Longarón Ropero
Mariona Longarón Ropero
Songwriter
Franc Rodriguez Grau
Franc Rodriguez Grau
Songwriter
PRODUCTION & ENGINEERING
Pinassa Deal
Pinassa Deal
Producer
Quim Simó
Quim Simó
Mixing Engineer
Xavi Farré
Xavi Farré
Mastering Engineer
Otger Ibars
Otger Ibars
Recording Engineer
Cesc Soto Guasch
Cesc Soto Guasch
Engineer

Lyrics

KUYA
Un altre cos estès a terra, una altra reixa
buscant un forat a la malla.
Tiquet i a la cua
per sortir d'una altra vida precària.
Un segon lent inspira
un segon més i fora.
Moltes idees i una altra porta.
Una mirada per l'esquerda
ulls tancats i un baix removent les costelles.
Un altre amb verí per oblidar per variar
una altra rèplica sortint de la gàbia.
Molta labia i poca traça.
Molt d'aire i poca massa.
Somriures de plàstic, corbates, rellotges i presses.
Espai tu, i espai per ballar.
Venent el temps que no torna,
cents de cèntims no faran baixar la corda.
Agafa't.
(Agafa't)
La corda està alta millor agafa't.
(Agafa't)
La corda està alta millor agafa't.
Un minut més sota l'aigua.
La corda està alta millor
x3
La corda està alta millor agafa't.
DIGGM'CLUA
No pots dir-me res, l'altre mai escolta.
Els sentits atrofiats de menjar tanta merda.
Et rius de la desgràcia com si estigués morta
però t'embenes els artells sempre que el món t'obre les portes.
No és la velocitat, és l'acceleració
a un racó del llit aguantant la pressió.
En tota aquesta mina no hi trobaràs diamants
i els dits et sagnen per seguir-los buscant,
què si no.
No hi ha cap perdó per existir bé.
Van de salvavides, ells són l'iceberg.
Tira! Construint la casa a la latrina.
I a la retina la illusió del que podries ser.
Confondre pacifisme amb ignorar violència estructural
molt bé la vostra atalaia moral.
Lema: demà oblidarem que teníem pressa.
Sobre una pira de cadàvers et munten la festa.
EL NOI DE TONA
Avui no hi soc, demà tampoc.
El viu al brou, el mort al sot.
Volies caldo d'ossos, aquí en tens dos gots.
Tu demana'm matrimoni que ara et duc la dot a l'ombra.
Però el top és topall qui pot, és com tot.
Un po po po i anar a morir.
La feina ens pot, madamme Curie.
Seguir l'ordre i pagar l'impost, fosc com el Bunbury.
Busca't marit i posa't fit, Biocentury.
Amb un final tan assumit, com res no he dit.
Com la meva mare fent dieta tota la puta vida
per uns principis, uns patrons, premi pel qui somia.
Grammy per fer-ne via, consol i idolatria,
abans no hi havia informació i ara tot és mentida
els dies somiquen i et guien, les miques de pa si no tries
aquesta lletra la podria haver escrit una IA.
Sortir del mig, no el premi Nobel per al Bob Dylan
és tenir el que cal per fotre el pal a la peluqueria
un pot d'aigüera ho és aquí com ho és també a Manila.
El maniquí a l'aparador fot la mateixa fila.
A la motxilla merdes grosses com el Godzilla
s'estila, mira el lloc d'origen menys a la gutzila
Aquí tothom confon la por per camaraderia.
Qui és la següent en dir la seva adéu amiga.
La corda està alta millor
x3
La corda està alta millor agafa't.
LA CHUNGA
Y allí estoy, atándome la soga
con un lazo princesa vestidita de rosa.
Saluda a este, que te conviene
ignora a aquel con el que te criaste.
Solo mi madre sigue llamando, aunque nadie le conteste.
Me digo a mi misma no voy a volver a servir café
a limpiar otra mesa que no es la mía
joder, que no es lo mío.
Tú vales mucho nena, vas a conseguirlo.
Nadie te dijo toda la mierda que había por el camino.
El sueño es caro, papá no es rico,
y no compaginas amor y destino.
El tiempo se acaba, sumas canas de tanto trabajar.
Cuento las balas que tengo y decido a quien apuntar.
Si esta vida es competencia yo aguantaré mucho más.
Caerán como moscas por no entender que quería cantar.
Y olvidé quien me quería
recordé quien me pagaba.
Y ahora vivo del billete
recordando tu mirá.
Y tu voz dulce y rota
diciéndome a la boca
no era eso lo que buscabas.
Written by: Cesc Soto Guasch, Franc Rodriguez Grau, Mariona Longarón Ropero, Martí Clua Torres
instagramSharePathic_arrow_out􀆄 copy􀐅􀋲

Loading...