Cel Prússia

Tot sol, matinal i despert,

estirat, alguna bava,

fred gris de sa cantonada,

pis tancat i cel obert.

Sa pel·lícula comença,

i jo aquí estic bé tot sol.

Ses meitats estan de dol,

i un cafè no me pot convèncer...

Però és que si no me mires,

saps bé que també existesc...

Quan guanyava sa partida

no ho sabia, què era es fred.

Un tot sol també s'estima,

si ho penses, quin remei...

Si hi pensàs, t'enyoraria,

però ara cont niguls.

Un tot sol també s'estima,

si ho penses, quin remei...

Si hi pensàs, t'enyoraria,

però ara cont niguls.

Sigues teu a la setmana

com a mínim es dilluns;

ja menjaràs sense gana,

i amb es cap tot ple de fums.

Es cafè és fred a sa gelera,

i la mar me recorda a tu...

Que una espelma encèn mil llums,

i s'amor no se perd ni espera.

Un tot sol també s'estima,

si ho penses, quin remei...

Si hi pensàs, t'enyoraria,

però ara cont niguls.

Un tot sol també s'estima,

si ho penses, quin remei...

Si hi pensàs, t'enyoraria,

però ara cont dilluns...

Un tot sol també s'estima,

si ho penses, quin remei...

Si hi pensàs, t'enyoraria,

però ara cont niguls.

Un tot sol també s'estima,

si ho penses, quin remei...

Si hi pensàs, t'enyoraria,

però ara cont dilluns...