Posant nom al ninot de fang escriuràs la seva història la cançoneta del nostre plany pesa més que la matèria i no caldrà forçar cap pany perquè la clau és il·lusòria més antic és aquest refrany que la flor de la magnòlia tènuement va xiuxiuejant i movent coses per dintre a l’arbre més extrem del barranc li sobre surten les arrels del cingle no em pot contenir la meva pell i ho demostra una paraula els límits de la realitat són també els límits de la fàula troba una riba troba un lloc sant troba una riba troba un verb franc troba una riba troba algun racó lliure d’engany posant nom al ninot de fang escriuràs la seva història cadascú s’aferra en el seu dany tatuant-lo a la memòria però la mentida vesteix de llarg i la veritat sempre va nua com tot el que és nat com tot el que cura.