A Miguel Hernández

Assegut a sobre dels morts Que han emmudit des de fa dos mesos Beso sabates buides I empunyo rabiosament La mà del cor I l'ànima que el manté Que la meva veu pugi a les muntanyes I baixi a la terra i retroni Això vol la meva gola Des d'ara i des de sempre Des d'ara i des de sempre Apropa't al meu clam Poble de la meva llet Arbre que amb les teves arrels Encerclat em tens Que sóc aquí per a estimar-te I aquí estic per a defensar-te Amb la sang i amb la boca Fidel com dos fusells Que la meva veu pugi a les muntanyes I baixi a la terra i retroni Això vol la meva gola Des d'ara i des de sempre Des d'ara i des de sempre Si he sortit de la terra Si he nascut d'un ventre Dissortat i amb pobresa No ha sigut sinó per a fer-me Rossinyol de les desgràcies Ressò de la mala sort I cantar i repetir A qui ha d'escoltar-me Quan a penes, quan a pobres Quan a terra em refereixi Encara que et faltin les armes Poble de cent mil poders Que no defalleixin els teus ossos Castiga a qui et malfereix Mentre et quedin punys Ungles, saliva, i et quedin Entranyes, cor, budells Motius de lluita i dents Fort com el vent fort Lleu com l'aire lleu Assassina a qui assassina Avorreix a qui avorreix La pau del teu cor I el ventre de les sàvies dones rebels Que no et fereixin per l'esquena Viu cara a cara i mor Amb el pit davant les bales Ample com les parets Canto amb la veu de dol Poble de mi, pels teus herois: Les teves ànsies com les meves Les teves desventures que tenen Del mateix mineral el plor Les penes del mateix metall I de la mateix fusta El pensament i el front El teu cor i la meva sang El dolor i les ferides Avantmur del no-res Em sembla aquesta vida Sóc aquí per a viure Mentre l'ànima em soni I aquí estic per a morir Quan m'arribi l'hora En les fonts del poble Des d'ara i des de sempre Diversos glops és la vida Un sol glop és la mort