Ho Tornaria a Fer

Amb la mirada en blanc, el nas rajant I aquella pols vestint un cos inquiet, content Com una núvia a punt de dir que sí Va ser un moment preciós, com ho era aquell vestit Que no fa masses nits, fugint d'aquest estiu Anàvem descosint per oblidar el mal temps Que la foscor va fer més llarg i espès Va ser tan divertit parlar sense dir res Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer Que un any en blanc no mata si sobrevius Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer Que un any en blanc no mata Si sobrevius, si sobrevius Amb el somriure trist, sense vestir Lluitant amb la il·lusió que ens va fer perdre-ho tot És tan desesperant tenir raó Perquè no van dir res, i així no ho haguéssim fet Fa tres anys, quan rèiem, mai no fèiem por Era tan divertit, però almenys dèiem que no Potser ho vam fer per oblidar el mal temps I és que és tan divertit parlar sense dir res Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer Que un any en blanc no mata Si sobrevius Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer Que un any en blanc no mata Si sobrevius De fet ho torno a fer, i a fer, i a fer I a fer I sobrevisc