Ho Tornaria a Fer

Amb la mirada en blanc, el nas rajant

I aquella pols vestint un cos inquiet, content

Com una núvia a punt de dir que sí

Va ser un moment preciós, com ho era aquell vestit

Que no fa masses nits, fugint d'aquest estiu

Anàvem descosint per oblidar el mal temps

Que la foscor va fer més llarg i espès

Va ser tan divertit parlar sense dir res

Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer

Que un any en blanc no mata si sobrevius

Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer

Que un any en blanc no mata

Si sobrevius, si sobrevius

Amb el somriure trist, sense vestir

Lluitant amb la il·lusió que ens va fer perdre-ho tot

És tan desesperant tenir raó

Perquè no van dir res, i així no ho haguéssim fet

Fa tres anys, quan rèiem, mai no fèiem por

Era tan divertit, però almenys dèiem que no

Potser ho vam fer per oblidar el mal temps

I és que és tan divertit parlar sense dir res

Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer

Que un any en blanc no mata

Si sobrevius

Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer

Que un any en blanc no mata

Si sobrevius

De fet ho torno a fer, i a fer, i a fer

I a fer

I sobrevisc