El Teu Tresor

Treu del pou aquesta fressa, Buida l'esperit de tanta pols. Sigues tu, no ho deixis perdre, Mira, olora, i viu la vida a fons. Sega arran la no ginesta Trenca amb tot allò que tant confon. Si ets pacient i més honesta, Ja veuras que et menjaràs el món. Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius. Sentiràs la veu de dins teu que alguna terra et diu. Que no podràs mai despertar D'aquest bonson que acabes d'inventar, I no sabràs pas com tornar Del teu tresor tan clar... Tot curtint la senzillesa Vestiràs amb poc tenint de tot. Sommiant i amb la tendressa Aconseguiràs saber-ho tot. Surt al sol sense roba, Deixa que t'escalfi tot el dors. Pren i aprèn, la terra et dona Tot alló que tant demana el cos. Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius, Sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu. Que no podràs mai despertar D'aquell bonson que acabes d'inventar, I no sabràs pas com tornar Del teu tresor tan clar Que la vida res et diu Si no ets tu qui somriu. Mira el curs del teu riu.