Flor groga

Ja sabem com t'agrada aixecar el braç I calcular el pol d'on ve el vent Ja hem gaudit de l'estil que exhibeixes Quan marxes corrents Ja hem entès que ets una ànima errant Que abandona les cases quan tothom dorm Que t'agrada menjar quan hi ha gana I dormir si ve son Però pensa't-ho bé que després, tard o d'hora Sempre arriba el moment Quan s'obre com una flor rara el penediment I entens, com si totes les bruixes del món Coincidissin llegint-te el futur Que és cosa de temps que et sorprenguis Pensant que ho tenies Que jo creia en tu Ja sabem que tres mil aventures Bateguen rabioses lluny d'aquest racó Que els guerrers s'avorreixen Si no hi ha una mica d'acció Ja hem previst que només moriràs Si algú et clava una daga daurada en el cor I que on t'enterri una bona gent Hi creixerà un roure fort I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid Que sempre arriba el moment Quan s'obre com una flor groga el penediment Si ho saps com si totes les bruixes del món T'estiguessin llençant un conjur Una rima ancestral que et farà Recordar que ho tenies Que jo creia en tu Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts Per incloure en el codi penal Que es prohibeixi a la gent 'nar pel món Buscant res que no pugui anomenar Que la por estaria allà però, potser Per variar, aprendríem a passar-la junts I no et veuria mai més explicant-me Que bé estaves quan ho tenies Quan jo creia en tu