Ara Volo Alt

La mare mai va dir que no pogués

Salta tan enlaire fins on arribés

Que les ales són dins meu

I em va comentar que l'instant més pre més d'instint de

Despertar, d'arrancar el vol, de començar i de fugir sol

Caminava de puntetes a la vora del carrer per ser prudent

Saludava les senyores perquè em féssin

Un petó buscant la protecció de la gent

I ara volo alt

Per burlar totes les trampes

I ara volo alt

Per no caure en la soca dels arbres

I ara volo alt

I ara volo alt

Sóc jo, qui saluda des del cel

Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels

Sóc jo, qui saluda des del cel

Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel

La mare mai va dir que no saltés, de dalt de les estrelles

Fent'ho per ell, Es diu que el sostre no existeix

I segueix apelant allò des de l'univers

Creu en l'essència de la lluna de València

Devota i creient no viurem caient

La mare no te por, la mare no hi veu perill

En dir-li adéu al seu fill

I ara volo alt

Per burlar totes les trampes

I ara volo alt

Per no caure en la soca dels arbres

I ara volo alt

I ara volo alt

Sóc jo, qui saluda des del cel

Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels

Sóc jo, qui saluda des del cel

Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel

I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt

I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt

I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt

I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt

Sóc jo, qui saluda des del cel

Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels

Sóc jo, qui saluda des del cel

Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel

Sóc jo