Ara que ja tot reposa tranquil
Sembla tan clara la vida.
És tan senzill veure-ho tot des d'aquí,
Et semblaria mentida.
Amb el meu últim alè,
Amb la mort a les mans t'ofereixo la fe,
L'aire net i clement de l'infern,
La llengua dels déus.
Amb el meu últim alè
Prego perquè estimis la vida que et ve.
Deixa que s'apagui el meu testament,
No hi ha foc etern.
No, no hi ha foc etern.
No hi ha foc etern.
No hi ha foc etern.
No, no hi ha foc etern.
No hi ha foc etern.
No hi ha foc etern.
Aixecarem pedra a pedra el record
Com un vincle infinit, com un llast.
Que es desfaci el meu cos de futur impossible
I s'elevi, s'elevi com fum.
I s'elevi, s'elevi lleuger cada vers que t'he dit,
Que travessi tants cels que s'arribi a fer invisible
I que jo ja no sigui paraula,
Només intuïció de certesa final.
No, no hi ha foc etern.
No hi ha foc etern.
No hi ha foc etern.
No, no hi ha foc etern.
No hi ha foc etern.
No hi ha foc etern.
