L'espai Que Et Crema

Un dia més i 6 i 9.

Un dia menys en aquest show.

Un núvol frena l’algoritme,

fent del cel un enrenou.

Sé que et brilla, sé que et cou,

vols frenar-ho i ja en tens prou.

Però és mirar-te i val la pena

seguir el vent que tot remou.

Camina per sobre el carbó.

La pluja.

Balla amb mi sota pressió.

S’aixeca.

Queda’t a l’espai que et crema,

quan el cel caigui

sabràs què fer-ne.

Un dia menys en l’apatia

de ser divergent, en l’aparent somriure.

Fes que la ment creixi per les ferides,

intenta pensar que el que és fosc dona vida.

Camines per sobre el carbó,

saltes al buit, sota pressió.

Hi ha una espurna que s'apaga

en una illa ennuvolada.

Camines per sobre el carbó.

La pluja s'aixeca…

Queda’t a l’espai que et crema,

quan el cel caigui

sabràs què fer-ne.

Et feia por marxar de cop,

tornar allà un dia i que no hi fos

la teva veu, la teva vida.

I ser un punt neutre enmig del fons.

La rosa que creix a través de la sang

fa perdre innocència, fa gran el gegant.

S'ha fet escultura per sobre del fang,

tocar el fons del pou m'ha acabat hidratant.

I em quedo a l’espai que em crema,

quan el cel caigui

sabré què fer-ne.

I per fi…

Volo en l’espai que em crema,

i si em falta l’aire

sabré què fer-ne.